Tant en la seva modalitat de concret, com en la d'armat, el formigó és l'element més utilitzat en la realització d'estructures.

   La principal característica estructural del formigó és que resisteix molt bé els esforços de compressió, però no té bon comportament enfront d'altres tipus d'esforços (tracció, flexió, tallant, etc.), per aquest motiu és habitual utilitza-ho associat a certes armadures d'acer, rebent en aquest cas la denominació de formigó armat. Quan es projecta una estructura de formigó armat s'estableixen les dimensions dels elements, el tipus de formigó, els additius i l'acer que cal col·locar en funció dels esforços que haurà de suportar i de les condicions ambientals al fet que estarà exposat.

   Abans de construir qualsevol element de formigó s’ha de calcular les càrregues al fet que estarà sotmès i, en funció de les mateixes, es determinaran les dimensions dels elements i qualitat de formigó, la disposició i quantitat de les armadures.
Un altre avantatge important que ofereix el formigó és la facilitat d'obtenció dels elements que ho componen (sorra, grava, ciment, aigua) i el seu cost relativament baix. La seva mal·leabilitat permet poder utilitzar-ho en pràcticament qualsevol tipus de forma i contorn que s'hagi dissenyat.
     El procés de construcció d'estructures en formigó i formigó armat consisteix bàsicament en la col·locació d'armadures; la preparació, muntatge i instal·lació de l'encofrat; l’ instal·lació de bastides de suport, generalment de fusta; l'abocament i la compactació del formigó, després de la qual es procedeix al vibrat a fi d'eliminar borses d'aire; el guarit (manteniment de l’ hidratació durant el procés d'enduriment) que té una influència decisiva en la resistència de l'element final. Desmuntatge de l'encofrat, revisió, neteja i manteniment de tots els seus elements i la seva reinstal·lació a una altra àrea de treball. I així, el cicle es repeteix fins a acabar tots els elements estructurals.